Lo que haga hoy es importante porque estoy utilizando un día de mi vida en ello.

miércoles, 22 de junio de 2011

L’emoció de la tristesa

La tristesa és l’alliberament emocional de la decepció quan no s’han complert els nostres desitjos o expectatives i, llavors, s’esvaeix la tensió de l’expectació i de la intenció. La tristesa fa mal perquè precisament implica deixar anar allò a què ens hem aferrat i ens seguim aferrant (no importa si és un petó de bona nit, una medalla d’or o una història d’amor) i llavors vivim amb la pèrdua. Tots coneixem els signes de la tristesa: llàgrimes als ulls, cara llarga, esquena encorbada, espatlles enfonsades, braços penjants, pas arrossegat, veu fluixa... La tristesa és com una mena de defalliment total. Altres sentiments associats a la tristesa són: aïllament, aflicció, desànim, dolor, infelicitat, malenconia, plor, pena, rebuig, passivitat i solitud. Naturalment, volem combatre la tristesa amb totes les nostres forces. Desitgem ser feliços. La recerca de la felicitat és un dret nacional, una obsessió universal, I ens pensem que la manera òbvia de ser feliços, d’estar alegres, és, precisament, evitar la tristesa.  En realitat és al revés: només acceptant la tristesa inevitable es possible trobar la veritable alegria. Perquè la tristesa és la reacció sana davant dels cops a les nostres expectatives, que d’altre banda, són inevitables a la vida. Desitgem que ens tractin bé, però no podem controlar els altres (si és que volem mantenir una bona relació amb ells). Les desil·lusions no es poden evitar. La tristesa, així doncs, ens connecta amb la nostra vulnerabilitat. És una energia d’alliberament, és una vibració caòtica, fins i tot per a les nostres cèl·lules, que produeix una catarsi curativa essencial. La tristesa és el mitjà transformador de la vida que ens permet fondre la rigidesa, el nostre desig de seguretat, estabilitat i confiança amb l’irremissible canvi i la necessitat de millora personal. El repte és precisament acceptar la nostra inevitable vulnerabilitat i abraçar l’experiència de la tristesa quan vingui. No hem de baixar mai el llistó de les nostres expectatives o desitjos amb la finalitat d’estalviar-nos el dolor de no aconseguir-los; tot el contrari. Evitar la tristesa té com a conseqüència una felicitat superficial. La frase de Thoreau segueix sent certa: moltes persones viuen una vida de callada desesperació, és a dir, una vida de por, ràbia i tristesa emmascarats. La tristesa és un símptoma del cor que mereix fer-li cas. Si aprenem a cantar les tristeses de la nostra vida, no trigarem gaire a descobrir que expressar la tristesa produeix alegria inevitablement. Quan la vida ens decep i va en contra del que més volem, la tristesa és la reacció autèntica, així doncs podem iniciar una reflexió i recuperar forces. Per elaborar-la cal que efectuem un treball de dol i donar importància a: reconèixer l’emoció i posar-li nom, donar-nos temps per elaborar el procés de pèrdua, respectar el nostre propi ritme en el ser i en el fer, acompanyar-nos a estones de persones que apreciem i respectin el nostre dol, permetre’ns espais de silenci i soledat, recordar que malgrat el patiment actual aquesta emoció també passarà, verbalitzar i expressar-nos emocionalment sense jutjar-nos pel que sentim o pensem; passejar, mirar i contemplar (per tal de dissociar-nos).

Aurora Duarte – Coach – La Clau


Al final lo que importa no son los años de la vida, sino la vida de los años...
La Felicidad es la condición natural de la persona: observa a los niños. En el camino te has puesto muchas obligaciones ( debería, tendría, no puedo...) Y ser feliz no depende de factores externos..... Tu decides qué pensamientos escoges: los que te hacen feliz o los que solo te traen debilidad.

"Tus zonas erróneas" Wayne W. DYER.